mesura que passi el temps, tenim previst que el número
d'il·luminats augmenti.
Aquestes i d'altres mesures havien de ser molt ben explicades al
públic, ja que el somni del happy party era, i és, que el nostre
model es converteixi en un model global. Si el happy party,
algun dia no molt llunyà, s'imposés també a Xina i a Austràlia -
que són les dues potències que han sobreviscut
a l'hecatombe nuclear-, el model s'internacionalitzaria i llavors
podríem suprimir totes les fronteres mundials i, en
conseqüència, els exèrcits ja no serien necessaris. Si fem
possible aquest bonic somni, la humanitat sobreviuria
feliçment... En canvi, si el model s'imposa, únicament, a
Irlanda, haurem de conservar l'exèrcit -el mateix que les altres
nacions-, i el perill d'una nova guerra seguirà existint.
Afortunadament, tant a Austràlia com a Xina el budisme s'ha
generalitzat entre la població, des de la fi de la guerra, i el nostre
model és molt ben rebut i acceptat entre els practicants budistes
d'aquests països. De fet, el nostre programa didàctic escolar està
pensat per conrear i desenvolupar les aptituds meditatives dels
individus i no pas per convertir-los en "peces inhumanes dins
d'un sistema inhumà".