L'Azile va fer el que la seva mare havia dit i, dos dies després, ja
era a Nkayi amb la gallina. A correus li van explicar on podia
trobar a Missis Storm i, també, li van comentar que aquell nom
li havien posat, per què aquella remeiera, tenia el poder de
provocar xàfecs.
El fill petit del cap d'oficina la va acompanyar un bon tros del
camí fins a la casa de Missis Storm i, al migdia, l'Azile va ser
rebuda per la remeiera, que va acceptar feliç la gallina que li fou
presentada.
-I que desitja de mi una mongeta catalòlica tan jove?- va
preguntar Missis Storm.
-No fa massa - va explicar l’Azile-, la meva mare i jo vam perdre
el meu pare i el meu germà. L'un és mort i l'altre fou perseguit
per la justícia i va fugir... Vam quedar soles a la llar i, ara, som
assetjades pels mascles que abusen de nosaltres.
-Així, no ets pas cap monja?
-No- va dir l'Azile- mentre es treia l'hàbit.
-I en què us puc ajudar?
-Necessitem un encanteri que allunyi els mascles i, per fi, poder
viure en pau.
-Tens dues opcions, Azile: Casat amb un home alt i fort que faci
fora als altres o fes-te monja catalòlica... La teva mare hauria de
fer el mateix, sobretot, si és tan guapa com tu!
-El meu pare ha fugit i encara és viu. La meva mare no tornarà a
casar-se mentre tingui un marit viu i, dubto molt que vulgui fer-
se monja... Ens aniria millor una mica de màgia, Miss Storm! -
va dir l'Azile amb cara de pena.