Maria Capone: No entenc en què es bassa la seva afirmació.
Podria explicar-m’ho?
Sant Pompeu: Podria intentar explicar-ho, però és una cosa
que hom hauria de descobrir per si mateix. Quan vostè
expandeixi el seu grau de consciència -o visió de la realitat tal
qual és-, se n’adonarà.
Maria Capone: Sempre he sentit a dir que els animals són
“inferiors” a l’humà.
Sant Pompeu: Els animals i les plantes són Déu (en estat pur)
i actuen innocentment i -a diferencia dels homes-, no tenen
possibilitat d’elecció; actuen, es comuniquen i pensen com Déu
mateix. L’home, no. L’home té llibertat d’elecció: pot actuar en
el Tao o de manera malalta. Ara bé, en els darrers temps, l’
humà s’ha tornat esclau de la seva malaltia i actua, gairebé
sempre, malaltissament. Perquè? Per què ha estat condicionat
per altres éssers humans malalts que no viuen en el Tao. Éssers
inconscients (en terminologia budista). Quan un ésser
inconscient educa a un nadó, aquell nou ésser -si no passa res d’
extraordinari-, serà tan inconscient com l’educador.
En que consisteix aquest procés de tornar inconscient a un ésser
“innocent i il·luminat”?
Consisteix en comunicar-li la nostra visió escindida del món,
mitjançant una llengua verbal que és la via d’entrada de l’ego
il·lusori. A mes de la visió distorsionada de l’existència i el món,
als infants se’ls reprimeix el sexe i l’agressió i se’ls ensenya un
munt de prohibicions, estrictament humanes, que no tenen
reflex en la natura. Als nadons, en general, se’ls tracta amb
ressentiment inconscient, ja que qualsevol humà al qual se li ha
prohibit la seva pròpia natura i no ha fet res per superar-ho,
tindrà un grau de ressentiment inevitable i inconscient.