Maria Capone: D’acord, els humans hem estat podats com
bonsais... però, tornem als animals, que és el que m’interessa;
segons vostè, els animals serien uns éssers que només poden
actuar divinament, oi? Son esclaus de Déu?
Sant Pompeu: Els animals i les plantes serien “esclaus de
Déu” si fossin diferents de Déu. Però no hi ha separació. Per
tant, no es pot parlar d’esclavitud. Quan un ocell piula, és Déu
mateix qui piula.
Maria Capone: I quan un home parla... és Déu qui parla?
Sant Pompeu: Depèn del seu grau de consciència.
Maria Capone: Pot explicar una mica més això?
Sant Pompeu: Quan Benet XVI va dir que “la utilització dels
preservatius era dolenta”, parlava un home que vol “reformar el
món”, per què té una imatge idealitzada del que “hauria de ser”.
Això, ens mostra que Benet XVI, està “il·lusòriament” separat
de Déu.
Mari Capone: “Il·lusòriament”? M’estic perdent...
Sant Pompeu: Benet XVI -el mateix que molts altres humans-
té una idea del que “hauria d’ésser la vida, el món i l’existència”,
per què una part malalta dins seu no accepta el que hi ha.
Maria Capone: Ah!
Sant Pompeu: I el que hi ha és diví, li agradi al papa de Roma
o no... Això ens indica -sense haver de conèixer al Papa,
personalment-, que té una comprensió il·lusòria de si mateix i
això fa que actuï, parli i pensi sense l’espontaneïtat divina que
caracteritza a tots els il·luminats.
Maria Capone: No està il·luminat?