Sant Pompeu: Està tant malalt com vostè.
Maria Capone: Així, doncs, jo podria ser el Papa de Roma?
Sant Pompeu: Sí. Fins i tot penso que vostè ho faria millor.
Aquest comentari va agradar a l’entrevistadora que va
començar a explorar altres aspectes del culte catalòlic...
Maria Capone: Què pensa el catalolicisme de Jesucrist?
Sant Pompeu: Jesucrist, Buda, Mahavira, Mahoma i tants
altres mestres espirituals, havien estat tan inconscients com
vostè, jo i Benet XVI.
Maria Capone: Però, què els ha fet tan nobles i notoris?
Sant Pompeu: El seu grau de consciència... Tots ells van
experimentar el què a l’orient anomenen “il·luminació” o unió
amb Déu (ioga). Van entendre de manera vivencial i total -i no
només teòricament-, que ells i la divinitat eren una sola cosa
(tal com fan els ocells, els gats i els gossos).
Maria Capone: Van tonar-se ocells?
Sant Pompeu: Sí. Si, per un moment, deixem de banda la
dualitat mundana i la dialèctica verbal és pot afirmar que van
arribar a “ser ocells”.
Maria Capone: O sigui que, si algun d’ells estigués viu en l’
actualitat, el confondríem amb un boig i diríem “té ocells al
cap”?
Sant Pompeu: Depèn del grau de consciència de l’observador.
La gent amb poc grau de consciència, titllaria de “boig” a