caure” quelcom que no li agrada: El poder que el Vaticà té sobre
les ments i costums dels catalans.
Sant Pompeu: No sé quina imatge projecto, però intento fer el
que em surt de dins. I sí -ho admeto-, vostè (en part) ha vist bé;
el Vaticà té molta influència sobre la ment i tradicions dels
catalans i tal cosa, en el meu parer, els allunya de la
independència... I, el fet de no ser independents (per tant no
tenir estat propi), aboca als catalans a ser maltractats per l’estat
espanyol (i pel francès, a la Catalunya Nord). Jo no sóc
“irracionalment” independentista (o un independentista
fanàtic). Ni sóc un nacionalista català, cosa que em convertiria
en una mena d’adepte cec. És més, penso que qualsevol estat -
fins i tot el català-, és o seria repressiu. Ara bé, crec que la
independència millorarà l’autoestima dels catalans i amb això ja
n’hi ha prou.
Maria Capone: Perquè la independència hauria de millorar “l’
autoestima” dels catalans, en el cas altament improbable, que l’
aconseguissin?
Sant Pompeu: Coincideixo amb vostè: la independència de
Catalunya només sortirà bé, si Déu vol, puix que ni els governs
espanyol i francès la volen... Si més no, és un objectiu lloable i
guaridor, per què, de manera mal dissimulada, els catalans són
psicològicament menyspreats, com a poble, des d’abans de 1714.
És una qüestió psicològica... a mi, ni l’economia ni la política,
m’interessen. És una qüestió d’ànima... de psique.
No hem vingut al món a ser mal tractats o castigats, sinó a
alliberar-nos de l’esclavitud i el càstig... Les autoritats de
Madrid, que són tradicionalment maltractadores, no són pas
éssers il·luminats. Les institucions estatals espanyoles i
franceses són plenes de persones inconscients que treballen pels
interessos egoistes dels seus estats, a canvi d’un sou. No podem