esperar que ens regalin la independència ni que ens ajudin a
alliberar les nostres psiques esclaves. L’estat és un muntatge
patriarcal repressor i ho és, per motius egoistes.
Qualsevol estat es manté estable per tal de defensar un territori
concret amb una població concreta que li dóna riquesa: Taxes,
recursos, poder, etc. L’estat és un “negoci”, una gran empresa
que disposa d’exèrcit, per tal que ningú pugui robar-li el que, en
el passat, va ser robat a d’altres; França i Espanya es van
repartir el pastís i no el retornaran tan fàcilment. Ara, el pastís
és seu. Aquesta realitat, l’hauria de tenir clara, qualsevol
somnia truites que hagi “idealitzat” la democràcia o el “dret a
votar democràtic”. Aquest dret teòric, a la pràctica, serà trepitjat
tant en el cas francès com en l‘espanyol.
Maria Capone: Està clar... però molts catalans, l’únic que
volen, és un millor finançament.
Sant Pompeu: L’espoli és només la part visible del maltracte.
Segurament la més important, ja que els castellans són molt
“depredadors”: van colonitzar i espoliar, també, gran part d’
Amèrica! Recordi Eldorado...
Maria Capone: Però, els catalans també en són de
depredadors, oi? No van arribar, a l’edat mitjana, fins a Sicília
amb els seus vaixells de guerra?
Sant Pompeu: Sí.
Maria Capone: Els catalans també pateixen una voracitat
inconscient. És constata aquesta realitat en l’esperit competitiu
de molts d’ells. Qui competeix es que té gana!
Sant Pompeu: Cert. Els catalans també són éssers
inconscients i, tan pels d’aquí com pels d’allà, l’important és
ampliar el grau de consciència. Ara bé, lluitar per no ser