tenen regles de respecte). Haig de dir que, en aquest
convent catalòlic i en d'altres, ningú obliga a ningú a fer el que
no vol fer. Sant Pompeu no restringeix el sexe, però tampoc,
l'estimula. De fet, la majoria de gent que ha arribat fins aquí, ha
patit tant per aquesta qüestió, que s'absté, voluntàriament, de
relacionar-se sexualment...
En qualsevol cas, no hi ha cap prohibició. Si algú prefereix no
mantenir relacions, és tan lliure de fer-ho, com el contrari.
L'important és el grau de consciència i no el sexe. L'únic que ens
diu Sant Pompeu és que intentem respectar l'altre i, demanem
permís o el seu consentiment, verbalment. Si l'altre respon que
"No", s'ha de respectar la seva decisió i si diu que "Sí", llavors,
endavant... La qüestió és "fer conscient" el que sorgeixi. Si algú
et diu: "No vull mantenir relacions sexuals amb tu", malgrat
que intueixis que el que diu és falç, has de respectar el seu “No”.
Maria Capone: Hi ha molta gent "ambigua" a l'hora de fer
l'amor. No el farien, si no se'ls pressionés... o d'altres, que volen
tenir relacions, però ho amaguen.
Santa Monsina: Pressionar algú per què faci l'amor és
manipular-lo. És una subtil forma de violència, que s'ha de fer
conscient. I, per altra banda, amagar-li les teves intencions
sexuals a l'altre, és propi dels "jugadors de pòquer" i passa,
quan la societat en què un viu, ha convertit el sexe en pecat... El
desig, la luxúria, la frustració, la gelosia, la possessió, el càstig,
la seducció, la manipulació sexual, la violència, l'amor, la manca
de desig, l'hostilitat, l'aversió, el dolor... Tot és observable. Tot
ha de sortir a la llum.
Maria Capone: M'imagino que deu ser dur.
Santa Monsina: Sí, és dur. Aquí fem un treball interior, no
pas vacances... però més dur és viure en el món mundà on es