-En el món mundà -i no pas en el món animal-, on es dóna l’
acord matrimonial, la infidelitat es converteix en una mena de
“traïció afectiva” que té la virtut de ferir l’enganyat. Moltes
dónes que són desitjades per diversos mascles, mantenen
relacions amb tots ells i, d’aquesta manera, mantenen “atrapat”
al marit (a base de trair aquest acord, clar!). És un mal
tractament psico-afectiu molt freqüent.
-Això també ho fan uns quants mascles!- va dir la Maria que s’
havia posat a la defensiva.
-Sí, també. Però no era pas el meu cas. Jo era un dels mascles
que -sense massa consciència i per una necessitat afectiva,
causada per la meva soledat-, vaig endinsar-me i participar en
aquesta “trampa mortal” de les relacions d’infidelitat.
-I en vas sortir malparat?
-La infidelitat és un joc molt perillós. La persona infidel,
enganya a tots aquells amb qui es fica al llit. Al marit i als altres.
-Suposo que si.
-El marit espera fidelitat per part de la seva dona i els amants, s’
enamoren d’una dona que no s’enamora d’ells. Al cap i a la fi,
tots en surten ferits.
-La pregunta terapèutica seria: i que obté la persona infidel
quan juga a “enganyar a tothom”?
-Bona pregunta. La persona infidel obté el poder sobre tots els
enganyats. Els controla amb el desig sexual, junt amb l’engany
mental. Un desig sexual que la dona infidel pot controlar -
gràcies a tenir múltiples amants-, però els amants que copulen
(exclusivament) amb ella, no.