-L’amant que només manté relacions amb ella, s’enamora, però
l’infidel no.
-Així és. Jo vaig caure enamorat d’una dona que, hores abans de
fer l’amor amb mi, el feia amb algú altre.
-No eres pas el marit?
-No. Jo era un dels amants... però, estava sol i era molt
enamoradís; l’estimava i la desitjava. Si més no, ella -gràcies als
“contactes múltiples”-, podia mantenir-se freda i distant.
-Anava massa ben servida!- va exclamar la Maria.
-Sí. Al principi fou una relació infidel normal i corrent, però
amb el temps, es va tornar una “tirania”. La bruixa voraç, feia l’
amor amb mi per interès... però la seva prioritat oculta era tenir
atrapat al seu marit oficial, que li donava l’estabilitat.
-Val.
-Jo no era més que una peça necessària dins del seu
“muntatge”. La veritat es que per mi, tant com pel marit i els
altres amants, era una situació humiliant que jo vaig acceptar
donat el meu aïllament.
-I perillosa, no només en el sentit afectiu. Tots, corríeu el perill
d’un contagi víric grupal-, va afegir la Maria.
-Sí. Com tu dius és una situació de risc (a mes, ella era
intencionadament indiscreta i el marit podia posar-se violent).
-I tant! -va exclamar la Maria, esglaiada-, però no fas pas cara d’
estar malalt ni de que t’hagin apallissat.
-No ho estic de miracle... tot i que el marit em va trencar un dit
de la ma dreta d’una empenta- va dir l’Eudald-,
afortunadament, vaig reaccionar a temps i el fet de fer-me