El silenci
El nostre model pot semblar revolucionari, però si haguéssiu
viscut o sobreviscut a la 4a guerra mundial, no pensaríeu el
mateix. Més de tres quartes parts de la població mundial ha
desaparegut. El món ha perdut l'equilibri natural. La
temperatura és altíssima. Tots els continents són immensos
deserts radioactius. Unes poques illes envoltades de mar són el
darrer refugi dels humans. Afortunadament, la temperatura del
mar actua com una barrera protectora que preserva els indrets
del món on, per ara, no ha caigut cap bomba...
Lamentablement, no totes les illes han escapat a la devastació.
Les illes britàniques, per exemple, han estat molt castigades
pels drons nuclears i -excepte en algunes illes escoceses del
Nord-, no s'hi troba res de viu.
Gairebé tots els humans supervivents desitgem un canvi de
model real que impedeixi que cap guerra torni a esclatar. El
món industrial està tocat de mort. La competitivitat i la cobdícia
de les antigues nacions liberals fou la causa real del que ha
passat. Ara necessitem una nova socio-cultura que abandoni el
materialisme i la cega recerca tecnològica. Ja no volem més el
"confort tecnològic" que ens ha estat venent la indústria, els
polítics i la ciència acadèmica. Necessitem regenerar i netejar el
planeta. Necessitem salut i amor. Necessitem canviar de xip i la
solució té molta relació amb l'educació. El futur del món depèn
totalment que no seguim l'antic model educatiu, que s'ha
revelat com una mena de "factoria d'inconscients". Hem de
trobar la manera de no malmetre la "il·luminació natural" dels
individus durant el procés educatiu o socialitzador. Ens hem