Un estat il·lusori
Uns dies després de la conferència televisada, vam rebre
una ciber carta -transmesa telemàticament des de la Universitat
Central de Beijing-, en la que un grup d'estudiants de la facultat
de periodisme, manifestava el seu interès en el nostre model i
ens demanava més informació en relació a l'estat irlandès
controlat pel partit happy. Concretament, volien saber com
funcionarien les estructures internes de govern.
Amablement, en Sunny Psicoframes -el tercer del partit-, els va
contestar que el millor seria que els interessats s'acostessin a
Irlanda i assistissin lliurement als programes informatius que
estàvem duent a terme en les primeres comunitats happies del
país. Així coneixerien, de primera mà, les comunitats
prototip que s'estaven posant en marxa.
L'Akame Lian, la delegada de la facultat que signava
la ciber carta, va acceptar encantada la invitació i va anunciar
que navegaria fins Limerick en un submarí de passatgers xinès,
tan bon punt aconseguís un bitllet d'anada i tornada. Cal dir
que el transport aeri -donada la perillositat dels cels post
bèl·lics-, havia disminuït molt des del final de la guerra.
Deu dies més tard, l'Akame desembarcava en el port
de Limerick. Em va tocar anar a recollir-la en el meu vehicle
elèctric i portar-la a O'doneville, una comunitat amb 900
individus, a l'est de Limerick. En arribar a O'doneville ens va
rebre una mestressa il·luminada local (cada nova comunitat
tenia, com a mínim, un il·luminat o il·luminada tutelar que
orientava els individus residents).