(*) Els savis havien descobert que el liberalisme era enganyós.
Aparentment donava llibertat per elegir entre diversos productes i
marques però, en realitat, el que aconseguia era fer-te esclau de l'hàbit de
consumir. Ara en diem "addicció consumista"... Abans, quan els teus
pares t'havien convertit en un addicte al consum, inevitablement, t'havies
de lligar a una feina que et permetia seguir pagant el que consumies.
Resultat: eres un esclau que creia tenir llibertat...
Com podia saber algú si era un addicte als productes del mercat? Molt
fàcil. Si no podia passar sense un pis o casa, llum, aigua, gas, vehicle,
nevera, mòbil, esmorzar, dinar i sopar, diversos vestits i robes, etc. per
viure, no hi havia dubte que era un addicte al consum. I si, a més,
fumava, bevia, llegia la premsa, mirava la TV, escoltava la ràdio, navegava
per internet, anava al bar, a la discoteca, o feia turisme, etc... tres quarts
del mateix... Per consumir un necessita diners. I per obtenir diners, la
societat et donava una opció legal que era treballar, o una altra opció, que
era "viure del sistema". Efectivament, hi havia gent que cobrava rendes
per part de l'estat i podia pagar-se el que consumia. L'altra opció possible
era el robatori (però era il·legal) i l'altre, que em ve al cap, era rebre una
herència o guanyar la loteria o casar-te amb una persona rica... De fet,
allò important no era com obtenir els diners que permeten consumir.
L'important era que l'individu s'adonés d'aquesta necessitat inconscient
consumista, per tal de no ser controlat, compulsivament. Per guarir
l'addicció consumista, els savis recomanaven fer "dejuni".
Hi ha algú que s'hagi alliberat de l'addicció al consum? D'entrada diré
que tots els morts ho fan, però també els il·luminats, els ioguis, els
místics, i tots aquells que no necessiten gairebé res per viure (excepte
respirar). En fi, haig de dir que alliberar-se d'aquesta addicció no era ni
és fàcil, ja que l'hàbit consumista és un programa après, molt difícil de
superar. Ara bé, els que ho aconsegueixen són tan lliures i feliços com els
ocells del bosc. Repeteixo: el dejuni esporàdic era i és la via per ser lliure
d'aquesta esclavitud al consum.