Van tombar per dos passadissos i es van aturar davant
d'un ascensor vigilat per una parella de militars armats que -en
veure'ls arribar-, van obrir les portes de l'ascensor. El militar
d'alta graduació va passar dins de l'ascensor i jo el vaig seguir
en silenci.
Va prémer l'únic botó que hi havia a l'interior i l'ascensor va
començar a baixar cap al que devia ser un búnquer subterrani.
L'ascensor es va aturar suaument i un parell de soldats, des de
l'exterior, obriren la porta blindada i van saludar el seu cap.
L'home, que jo anava seguint des de l'astral, va enfilar per un
passadís tènuement il·luminat, fins arribar a la porta d'un
despatx. Va picar i una veu femenina el va fer passar. Dins, el va
rebre una jove xinesa descalça, guarnida amb un qipao blanc.
Ell la va seguir tot creuant una gran sala de conferències que,
probablement, devia ser el senat xinès - vaig pensar jo-, ja que
el mobiliari estava disposat en semicercle. En una petita i
confortable sala adjacent decorada amb fusta clara, una xinesa
nua li donava un massatge en les lumbars a un home que jeia
d'esquena, estirat sobre un tatami. Era l'actual president de la
Xina, Xao Da Xeng.
El militar, acompanyat de la noia de blanc, el va saludar i el
president el va convidar a jeure a prop d'ell, sobre un altre
tatami. L'home es va despullar i va estirar-se amb l'ajuda de la
noia que, tot seguit, va treure's el qipao i va quedar també nua,
mentre es disposava a fer-li un massatge al militar més poderós
de la Xina.
Els dos homes van mantenir una conversa -que no vaig
entendre-, mentre les dues joves massatgistes feien la seva
feina somrients.