partir de llavors, es van apuntar decididament a la "cursa
nuclear".
La propietària de la Yellowloveline era una devota pacifista
australiana, apassionada seguidora de les ensenyances de Sri J.
Lennon i els seus submarins transoceànics de passatgers eren
un clar reflex de la seva passió. Fins i tot les joves hostesses -que
oferien, amorosament, els seus serveis sexuals- anaven
guarnides amb roba clara, lleugera i transparent i lluïen flors
multicolors com les joves californianes hippies. A la cambra hi
havia, també, un antic jukebox amb tota la discografia dels
Beatles, a més d'una catximba marroquina, paper d'arròs i
diversos cendrers de vidre amb marihuana de diferents
qualitats, artísticament distribuïts sobre una tauleta baixa de
fusta fosca procedent de Bali, flanquejada d'uns grans coixins
de seda lila que reposaven sobre una catifa amb la forma i
colors de l'arc de Sant Martí. En un racó vaig descobrir una
porteta que duia al bany i el primer que vaig fer va ser dutxar-
me amb aigua calenta. Un cop ben net i perfumat, em vaig
posar el barnús i vaig fer sonar la cançó "Imagine" de Sri J.
Lennon.
En aquell moment, mentre el submarí enfilava suaument cap a
Creta, vaig sentir que les meves "preocupacions mentals"
començaven a relaxar-se... Va ser llavors quan algú va picar a la
porta. Era una de les joves hostesses de la línia, que venia a
comprovar si tot anava bé o si necessitava alguna cosa. Li vaig
dir que seria feliç si em portava un suc de maduixa i, vaig afegir,
que si li venia de gust, estava convidada a prendre alguna cosa a
la meva cambra. Ella va acceptar amb un somrís deliciós i va
sortir a la recerca d'un parell de sucs naturals.
La Sara era la filla menor d'una família etíop que havia emigrat
a Austràlia quan la desertització d'Àfrica era ja inevitable i