Jo vaig dir que sí amb el cap.
Una hora després la Sara i jo desembarcàvem. Les hostesses i
els passatgers faríem nit -fins a l'arribada del submarí cisterna-,
a l'Hotel Diamondriou, al carrer Oktovriou, just davant de
l'antic amarrador. L'hotel havia estat adquirit per la
companyia Yellowloveline i redecorat amb figures de Shiva,
Parvati, Ganesha i fotos de Sri J. Lennon amb la seva
dona Yoko Ono. Les habitacions feien olor a sàndal i el
mobiliari -com en els submarins-, havia estat rescatat dels anys
60.
Tot i que Atenes havia estat completament destruïda durant la
gran guerra, els habitants de Creta i els d'algunes altres illes
gregues allunyades del continent, havien sobreviscut.
Actualment, la capital de Creta, havia passat a ser el centre de
Grècia i, sobrevivia amb dificultat, gràcies a les companyies
transoceàniques australianes que creuaven el mar Roig i
aportaven algunes divises. No era pas inusual que als mercats
de tota l'illa hi trobessis coales en venda o que l'alcalde
d'Heraklion tingués una parella de cangurs en el seu jardí.
La Sara i jo ens vam instal·lar en una habitació del tercer pis
amb vistes al mar i, quan tot just arribàvem, la Sara va rebre
una trucada.
-És el meu germà Luc -va comentar sense desenganxar l’aparell
de l’orella.
-El de l'Australian Intelligence Corps?
-Sí.
-Digues-li que enviï biodièsel! -vaig exclamar jo.