Bali
El 18 de juliol de 3006 -tres dies després d'haver desembarcat a
Creta-, van arribar 9 submarins cisterna australians amb el
biodièsel. Immediatament, la Yellowloveline ens va anunciar
que ja podíem tornar al submarí.
La Sara i jo havíem recorregut tota l'illa en bicicleta elèctrica i
tot i que, tant ella com jo ja érem casats amb terceres persones,
vam cometre la "dolça bogeria" de casar-nos una altra vegada...
Us haig de dir que, a principis del 3000, el matrimoni era molt
més obert que en els segles precedents; Hom tenia dret a casar-
se tantes vegades com volgués, sense la necessitat de divorciar-
se. Les restriccions s'havien suavitzat molt i l'antiga institució
era gairebé un ritual buit sense cap obligació. Un home podia
estar casat, indistintament, tant amb homes com amb dones, i
les dones també. Fins i tot n'hi havia que es casaven amb les
seves mascotes animals o amb els seus fills. Molts ho feien
només per celebrar una festa i, l'endemà, s'oblidaven del
cònjuge.
La Sara era la meva sisena dona legal, i jo, el seu onzè marit. És
increïble, oi? Jo anava a fer un retir de meditació a Austràlia i ja
tenia una dona més... Contradiccions de la vida humana!
El viatge fins a Bali va ser normal. Cap incidència. El submarí va
creuar el canal de Suez fins al mar Roig i unes hores més tard
arribàvem al port de Denpasar. Tant a la Sara com a mi ens