venia de gust visitar l'illa -que havia esdevingut el darrer
reducte de l'hinduisme, des que l'Índia havia estat ocupada pels
xinesos-, però ella havia de seguir en el submarí fins a Sydney,
així que vam decidir separar-nos. La Sara, habitualment,
lliurava dos o tres dies abans d'embarcar una altra vegada cap
a Limerick, Dublín, Belfast o Reykjavík, en el submarí de línia
però, probablement, ja no ens tornaríem a veure mai més, ja
que ella havia de visitar els altres marits, que l'esperaven a
Austràlia. Suposo que, aquest fet, va fer que jo decidís fer nit a
l'hotel de la Yellowloveline a Kuta, Bali.
Una retirada a temps ha salvat molts cors
enamoradissos com el meuL'hotel de la companyia australiana a Kuta era realment luxós i
bonic. Els turistes ocupaven bungalous aïllats de fusta tallada -
a l'estil local-, envoltats d'un jardí de vegetació exuberant,
sauna i jacuzzi exterior. Fins i tot disposaven d'una hamaca
penjada, entre dues palmeres, on fer la migdiada. De nit, les
granotes i els gripaus orquestraven una simfonia rítmica que
induïa la meva ment hiperactiva a una mena d'estat relaxat i
hipnòtic. La buidor que l'absència de la Sara havia deixat es va
anar omplint- a poc a poc-, amb agradables sensacions i
perfums. La màgia curativa de Bali va anar reequilibrant-me i,
en unes hores, vaig recuperar el meu centrament. Ara ja estava
preparat per tornar a embarcar i fer el retir del cangur blanc.