La llei del karma
El viatge entre Denpasar i Sydney va ser ràpid. En el port
m'esperava una taxista que vaig contractar des de l'hotel
de Kuta i -tot just trepitjar terra australiana-, vam enfilar cap
a Tallong.
La conductora era una aborigen grassoneta de pèl arrissat i fosc
-aficionada a la mecànica-, que em va fer el viatge més
agradable, ja que va respondre amablement a les meves diverses
preguntes sobre indrets o coses curioses que anàvem trobant
pel camí. També li vaig preguntar què opinava dels australians
blancs que dominaven la seva antiga terra. Va respondre que els
colonitzadors europeus que havien arribat a la seva terra, li
tenien por a la mort i bevien massa alcohol i, aquest fet, els
havia embogit i portat a cometre un genocidi. Va afegir que als
nord-americans els havia passat el mateix i com que mai van
tenir l'honestedat ni el valor de demanar perdó als pobles
nadius americans que habitaven aquelles terres, "havien estat
aniquilats".
-Així creus en un Déu que castiga? -vaig preguntar jo.
-No -va dir l'aborigen -més aviat en la llei del karma: Si portes a
terme accions incorrectes, aquestes accions et seran retornades.
El que fas, el que dius i el que penses són un bumerang que
llences a l'existència i, inevitablement, acaba retornant. No hi
ha cap Déu que castigui, més aviat és una llei universal.
-Si realment hi hagués una llei universal -regle de joc-,
qui l'ha posat? -vaig dir.
-Perquè l'hauria d'haver posat algú? -va respondre la dona -en
el meu parer, els creients fan una projecció mental; un exercici