-Els xinesos avancen lentament. Són més sòlids, però no són
eterns, perquè la Xina és una construcció humana, un somni
que, com tots els somnis, s'esvairà.
-Sí -vaig admetre jo -un malson!
-Ha, ha, ha -rigué la taxista- ja veig que no t'agraden massa els
xinesos!
-No m'agrada el seu tarannà imperialista. A part d'això, no tinc
res en contra... Fins i tot practico tai-txi -vaig puntualitzar.
-Vés a Canberra... -va dir, misteriosament, la dona.
Jo em vaig quedar mut durant uns instants. Òbviament, aquella
dona, havia endevinat que jo tenia previst fer-li una visita al
germà de la Sara a la seu de l'A.I.C.
-Probablement, tinguis raó... T'importaria portar-me fins a
Canberra, ara, i deixar-me a l'Eucaliptus tree ioga ressort,
després?
-Et sortirà una mica més car -va dir.
-He, he, he... Sí, no pateixis.
Com que encara érem a la carretera Sydney-Canberra,
senzillament, vam seguir tot recte fins a la capital d'Austràlia, la
terra dels assassins penedits!