-El meu interès a venir aquí se centra a informar a l'A.I.C. del
que vaig veure a la seu del govern xinès a Beijing.
-Has estat a Beijing amb el teu cos astral?
-Sí.
-Els xinesos són un perill per Austràlia i qualsevol informació al
respecte ens interessa especialment. Actualment el 90% de la
nostra feina te relació amb els xinesos- va dir.
-Volia informar-vos de la ubicació aproximada del senat xinès i
dels despatxos ocults on es troben els màxims governants de la
Xina... De fet, li he vist el cul a en Xao Da Xeng i a un militar
important mentre jeien en un búnquer subterrani.
En dir això, en Luc va saltar del seu seient i amb cara de màxim
interès em va comunicar que enregistraria el meu relat per tal
de tractar la informació de manera prioritària i amb la màxima
cura. Sense esperar la meva resposta, va fer passar a una
secretària que va enfocar una petita càmera en la meva direcció
i, tot seguit, em va dir que ja podia començar a parlar.
Mitja hora més tard, la meva guia aborigen i jo deixàvem la base
militar australiana i tornàvem cap a Tallong. Haig de dir que jo
em sentia content de deixar la base militar –mai m'han agradat
els militars-, i també d'haver transmès una informació que
podia arribar a ser d'utilitat a l'hora d'aturar els xinesos.
Irlanda no havia participat en la darrera guerra mundial i ni tan
sols tenia agència d'intel·ligència, per tant, el millor que podia
fer jo era col·laborar amb l'agència australiana. Aquell dia em
vaig alliberar d'un gran pes. En acabat, em sentia molt més
lleuger.