El cangur blanc
Cap al tard vam arribar a l'Eucaliptus tree ioga ressort. La noia
de la recepció em va dir que m'estava esperant des del migdia i
que era massa fosc per acompanyar-me al bungalou aïllat, ja
que estava situat a uns tres kilòmetres de distància d'allí i
només s'hi podia arribar a peu o a cavall, per l'interior de la
finca. Em va portar fins a una petita habitació i em va dir que
podia passar-hi la nit.
L'endemà al matí, un jove i una mula -que carregava el meu
equipatge, gas, aigua i arròs-, em van guiar fins al refugi aïllat.
Vam caminar una hora i tres quarts, aproximadament,
remuntant un turó ple d'eucaliptus. Tot i que el sol no era
massa alt, feia força calor i, en arribar -quan tot just el noi va
girar cua cap al ressort-, vaig començar a experimentar la por
que gairebé tots experimentem quan ens quedem sols.
Com a mínim, havia de romandre aïllat durant nou dies i la
veritat és que, en aquell moment, nou dies em van semblar una
eternitat!
El meu únic aliment era arròs bullit i infusions d'eucaliptus amb
mel i, al principi, vaig començar a passar molta gana i a tenir
por de quedar-me sense provisions d'aigua i arròs.
Dos dies més tard, vaig començar a parlar sol. La meva ment no
podia parar de xerrar. El fet de no poder parlar amb ningú va
provocar que, dins meu, s'obrís una aixeta i comencessin a rajar
paraules. També vaig començar a parlar amb els ocells, els
mosquits, els insectes, els coales, les mones i un cangur albí que
s'acostava tímidament al bungalou-refugi. M'estava tornant
boig? Bé, no crec... Haig de dir que tots aquests animals que he