Capítol 1:
El mandat diví
-Bon dia Pompeu! -feu l'òliba, que s'havia aturat en una branca
propera a la finestra nord de la cambra on dormia en Pompeu.
-Òsti! No hi ha manera de dormir -remugà en Pompeu Fibra
fent un moviment lent per tal d'alliberar, sense obstacles, la
primera ventositat del matí.
-La Pitufina et demana, lleva’t! -udolà l'ocell omniscient.
-Sí, ja va, ja va. Tranquil -exclamà en Pompeu malhumorat.
En Pompeu s'aixecà de cop i s’encarà amb el desagradable fred
humit de finals de setembre, habitual en els boscos d'Oix.
-Bon dia Pitufina. Què vols? -digué en Pompeu al pati de la
masia on acostumava a dormir la jove pastora, amant i fidel
guia espiritual d'en Pompeu.
La Pitufina no parlava cap llengua oral, però es comunicava
eficientment per mitjà de gestos, mirades, moviments
direccionals, xiscles irritants, fruit d’una divina malaltia
epilèptica, i apuntava en certa direcció amb la cua o les potes.
-Haig de fer alguna cosa? -preguntà en Pompeu.
La Pitufina asseguda en la postura de l'esfinx del hatha ioga
clàssic va mirar fixament a en Pompeu, i instantàniament a en
Pompeu li fou transmès el següent missatge telepàtic:
"HAS DE PRACTICAR EL SILENCI I VÈNCER LA POR
A LA MORT PER TAL DE CREAR UNA NOVA RELIGIÓ,
EXCLUSIVAMENT CATALANA.