Capítol 2:
El foc: El 1r element purificador catalòlic
En Pompeu es retirà a la petita sala on meditava habitualment.
S'assegué en el coixí de meditació rodó i aclucà els ulls. S'havia
acostumat a seure una estona als matins, tot i que era incapaç
de concentrar la ment en la respiració per més de 5 minuts. Al
poc de seure en el coixí negre que va comprar en un monestir
zen al sud d'Itàlia, la seva ment començà a vagar en el record i a
crear. La majoria de les seves obres havien estat projectades
prèviament durant els moments de silenci meditatiu. Alguns
dies les idees fluïen sense parar. D'altres s'adormia.
La idea de crear una nova religió era fascinant i desconcertant
alhora. Com podia encetar un nou culte algú que creia que les
religions eren un subproducte adulterat, derivat de l'ensenyança
de veritables sants? De fet, hi estava en contra. Creia que una
religió era un negoci basat en la repressió de la natura humana.
"A la humanitat no li fan falta més religions organitzades",
pensava en Pompeu. "Més aviat al contrari. Ara bé, un culte de
caràcter pagà influït pel xamanisme americà o el sufisme podien
fer reviure els joves catalans adormits que passaven hores i
hores jugant amb pantalles tàctils d’última generació".
Un missatge telepàtic va interferir aquest darrer pensament:
"AIXÒ NO FUNCIONA AIXÍ, POMPEU. JA SAPS QUE
NOMÉS ELS CAIGUTS QUE PATEIXEN, CERQUEN
AJUDA. OBLIDA ELS ZOMBIS I LES PANTALLES
TÀCTILS. ELS QUE S'ACOSTARAN A TU SÓN ELS
MALTRACTATS, NO PAS ELS ADORMITS
HABITUALS."