-Un culte pagà d'estil xamànic pot ajudar als caiguts, oi?
"SÍ."
-I el sufisme?
"TAMBÉ. QUALSEVOL CONEIXEMENT SERVIRIA
SEMPRE QUE EL CATALANITZIS DE MANERA QUE
NO SIGUI REBUTJAT COM A RARESA EXÒTICA."
El foc és l'element pagà present en moltes tradicions catalanes i
no seria mala idea incorporar-lo en el culte. De cop, en Pompeu
va recordar una tècnica de respiració conscient que havia
practicat al principi de la seva recerca interior. La tècnica es
duia a terme a la nit, en grup, i la dirigia una mestressa
espiritual i iogui catalana anomenada Montserrat Cussachs.
Consistia a respirar abundantment per la boca tot mirant una
fantàstica foguera. En Pompeu recordava haver caigut al terra
adolorit i amb el cos completament agarrotat gràcies a la
hiperventilació.
"HI HA ALTRES PRÀCTIQUES XAMÀNIQUES COM
CAMINAR SOBRE LES BRASES ARDENTS", xiuxiuejà la
veu.
-Seria realment curiós veure els joves catalans trepitjant brases
-pensà en Pompeu divertit-. Ara bé, potser seria més intel·ligent
recuperar l'esperit sacre dels correfocs. Promoure’ls.
Magnificar-los. Donar-los una dimensió iniciàtica. Fins i tot es
podria redactar una mena de bíblia on es recomanés la pràctica
del correfoc a tots els nens catalans...
"POTS ENRIQUIR EL CORREFOC AMB LA PRÀCTICA
DE CAMINAR SOBRE LES BRASES", recomanà la veu
telepàtica.