-D'acord. Començaré indagant si hi ha algun conte sufí on
aparegui l'element del foc.
"PERFECTE!"
En Pompeu recordava tenir un llibre de contes sufís que,
probablement, estaria en alguna capsa de cartó, perdut entre
altres llibres. Va sortir cap a l'habitació dels malendreços que hi
havia a la planta superior de la immensa i desarrelada masia
buida que havia llogat enmig del bosc. No disposava ni d'aigua
corrent ni de llum. Tan sols tenia una petita placa solar i uns
quants envasos de plàstic que feia servir per anar a les fonts
d'aigua natural que regalimaven tot l'any, excepte a l’estiu. Se
sentia feliç vivint així. Envoltat d'ocells, gallines, gats, gossos,
ratolins i senglars silenciosos que el cuidaven de manera
inexplicable. "Serien aquells animals els enviats de Déu?" es
preguntava molts cops. "Com és possible que els sacrifiquem en
massa als escorxadors? Els humans estan realment malalts tal
com afirmava Buda en el discurs de les quatre nobles veritats",
pensava. En aquell moment va decidir que també catalanitzaria
el primer discurs "del despert" i l'afegiria camufladament al text
sagrat dels catalòlics(1).
Entre les capses que havien quedat sense obrir d’ençà que va
arribar a Mas Guixo, s’hi comptaven un llibre de contes sufís,
els Upanishads, els Vedes i el llibre de l'Ego d'Osho, entre
d'altres. En Pompeu va fullejar el llibre de contes sufís. No hi va
saber trobar cap referència a l'element foc. Seria que els sufís
procuraven omplir la seva ment amb jardins perfumats plens
d'aigua? Finalment, va descobrir un breu conte de saviesa sufí
titulat: "La donzella de la roba turquesa". Com era humorístic,
va decidir fusellar-lo per tal d'iniciar "El Talmud catalòlic". El
text ja catalanitzat va quedar així: