Capítol 3:
L’aigua: el 2on element purificador catalòlic
A poc a poc, en Pompeu anava teixint el nou culte català. Ja
començava a considerar la tasca que li havia estat encomanada
com a pròpia. Intuïa que el "fill" li seria arrabassat, però ell,
com qualsevol mare del món, no tenia més remei que parir-lo
(en cas contrari moriria amb el cadàver dins del cap). Estava
creant un nou software mental religiós i "religiós" -de religare
en llatí-, volia dir que uniria els catalans a una simbologia,
creences i costums autòctons. Val a dir que ell -com els mestres
zen-, considerava que el software religiós era una deixalla
mental que havia d'ésser esborrada per tal d'alliberar-se del tot,
si més no era útil als caiguts i maltractats del món que
necessitaven ajuda.
"DÉU ESTIMA ELS MALALTS TANT COM ALS SANS,
POMPEU. ENGENDRA EL TEU FILL SENSE JUTJAR.
PROBABLEMENT LA TEVA BOGERIA SERÀ UNA
AJUDA PER L'ALLIBERACIÓ DELS CATALANS QUE
VOLEN DEIXAR D'ÉSSER MALTRACTATS PELS
PODERS TERRENALS ALIENS", digué la veu.
-Però «ser català» no és una identificació il·lusòria? -preguntà
en Pompeu a la veu invisible.
"SÍ CLAR. ÉS UNA IL·LUSIÓ TEMPORAL... PERÒ COM
UNS QUANTS MILERS D'ÉSSERS LA CREUEN, DÉU
HA DISPOSAT QUE COMPARTEIXIN UNA RELIGIÓ
PRÒPIA QUE ELS ALLIBERI TANT DELS PODERS
TERRENALS COM DE LES IL·LUSIONS MENTALS."