-Així doncs la filosofia que més s'escau als catalans seria el
budisme zen. No trobes? -digué en Pompeu.
"EL BUDISME SERIA BO PELS CATALANS SI LES
SEVES MENTS FOSSIN MENYS SALVATGES. LA
MAJORIA D'ELLS SÓN INCAPAÇOS DE PRACTICAR
MEDITACIÓ. LA SEVA MENT ÉS MASSA
TURBULENTA. MENGEN MASSA CARN I TENEN UNA
FILOSOFIA DEL TREBALL I DE LA VIDA CONTRÀRIA
AL NO-ESFORÇ ORIENTAL. ÉS PER AQUEST MOTIU
QUE HAN DE PRACTICAR TÈCNIQUES DE
PURIFICACIÓ PRÈVIA. DÉU ET RECOMANA DUES
COSES:
QUE LI CANVIÏS EL NOM A DÉU I
QUE INTRODUEIXIS L'ELEMENT AIGUA COM A
SEGON ELEMENT PURIFICADOR".
-Ha ha ha... Que li canviï el nom a Déu! -rigué en Pompeu-. Per
què?
"PER QUÈ LA PARAULA “DÉU” ÉS UNA
REPRESENTACIÓ QUE ELS CATALANS ASSOCIEN A
UNA FALSA IMATGE QUE ELS HA TRANSMÈS EL
CATOLICISME."
-El nom Déu és una paraula que apunta a quelcom que no és
allò que imaginem, oi?
"AHÀ."
-Entenc... I què suggereixes a canvi?
"EN AQUESTA QÜESTIÓ, EL MILLOR ÉS RECÓRRER
AL BUDISME I AFIRMAR QUE DÉU NO EXISTEIX, O
AL TAOISME, I DIR QUE DÉU ÉS EL TOT O EL TAO.