DE FET, NO TÉ MASSA IMPORTÀNCIA EL NOM QUE
UTILITZEM. L'IMPORTANT ÉS NO CREAR UNA
FALSA IMATGE MENTAL. UNA MENA DE NINOT AL
QUAL ANOMENEM DÉU."
-Entesos -digué en Pompeu-. Em decanto per dir que Déu és
l'univers o el tot. Així que en el catalolicisme en comptes de dir
Déu, direm EL TOT o TOT.
"AIXÒ SERVIRIA AL PRINCIPI, PERÒ A LA LLARGA
ELS CATALANS ACABARIEN PARLANT DEL DÉU
TOT(2)".
-És cert -va admetre Pompeu-. TOT acabaria convertint-se en
una imatge mental a l'estil de Déu, Jah o Al·là. Així doncs és
millor afirmar que Déu no existeix, tal com fan les budistes?"
"ARA PER ARA ÉS EL MILLOR, TOT I QUE NO ÉS LA
VERITAT."
-Què vols dir? Realment hi ha alguna cosa?
"ÉS CLAR. NO T'ESTIC PARLANT?"
-Ehem... Sí, clar no hi havia caigut... Perdó -s'excusà en
Pompeu-. En el fons, tenia l'esperança que la veu que em parla
fos imaginària.
"TU CREUS QUE ELS MESTRES ESPIRITUALS
AL·LUCINEN, POMPEU?"
-Bé, potser un xic...
"PENSES QUE MOISÈS VA AL·LUCINAR ELS DEU
MANAMENTS O QUE DÉU ELS HI VA TRANSMETRE?
"