En Pompeu estava fet un embolic. Una veu invisible que
semblava procedir de la seva gossa li deia que havia de convertir
l'aigua en element de purificació útil pels catalòlics maltractats i
perseguits. Ben mirat no era pas cap ximpleria, aquella
recomanació. L'aigua ha estat utilitzada des de fa mil·lenis -en
la majoria de cultes pagans, politeistes i monoteistes-, com
element de neteja tant físic com emocional. Els hindús es
banyen en el Ganges cada dia un cop. Sant Joan Bautista
netejava els malalts amb l'aigua del riu. Leonard Orr, el creador
del Rebirthing, va renéixer (evitant la mort) gràcies a la
respiració conscient dins d'una banyera d'aigua calenta que
simulava el ventre matern. L'aigua té una relació estreta amb la
lluna i les emocions. I no és pas un element aliè als catalans que
viuen a la vora del mar i coneixen les virtuts terapèutiques de
l'aigua de Vichy o gaudeixen de la balneoteràpia. En fi, l'aigua
seria un important element recomanat als malalts catalòlics.
En Pompeu, que havia practicat el Rebirthing amb La
Montserrat Cussachs, va decidir que la respiració conscient
seria una pràctica habitual en el seu culte i que el creador del
Rebirthing, un americà suïcida que va renéixer miraculosament,
seria santificat: Sant Leonard el catalòlic.
“EP! -va dir la veu telepàtica-. NO HAURIES DE
PREGUNTAR A EN LEONARD SI DESITJA SER
SANTIFICAT?”
-No està mort?
“NO.”
-Bé. Ja l ́hi escriuré una carta -digué en Pompeu, per tal
d'esquivar la censura invisible.