PRANAYAMA AL CATALOLICISME", digué la veu
telepàtica.
"PENSES QUE EL CATALOLICISME TÉ MOLT A
VEURE AMB L'HINDUISME, OI, POMPEU? ÉS
NATURAL. L'HINDUISME HA INSPIRAT TOTES LES
RELIGIONS PAGANES, MONOTEISTES I ATEISTES
DEL MÓN. DE FET, LES RELIGIONS MONOTEISTES
SÓN UNA ADAPTACIÓ PATRIARCAL I
REDUCCIONISTA DEL POLITEISME. ARA BÉ, ELS
DÉUS HINDÚS NO SÓN MÉS QUE CONSTRUCCIONS
IMAGINÀRIES QUE DERIVEN DE L'ANIMISME,
PRIMER, O DE LA COMPRENSIÓ QUE TOT ESTÀ
PENETRAT PER L'ENERGIA O L'ELEMENT FOC."
-Així, Déu és energia, oi!? -exclamà en Pompeu.
"L'ENERGIA I EL NO-RES CONFORMEN L'UNIVERS.
LLUM I BUIDOR. NO SABRIA DIR-TE QUÈ ÉS DÉU.
NO HI HA PARAULA QUE PUGUI DESCRIURE TAL
COSA."
-Diuen els savis que les paraules són com el dit que assenyala la
lluna. I que són inútils per descriure certes coses que s'han
d'experimentar amb el cor i no amb el cap -digué en Pompeu.
"AIXÍ ÉS, POMPEU. EN CONSEQÜÈNCIA, PER TAL
QUE EL CATALOLICISME NO ES PERDI EN EL
MIRATGE DE LES PARAULES, HAS D'ENSENYAR I
DONAR A CONÈIXER PRÀCTIQUES COM EL IOGA I
LA MEDITACIÓ ENTRE ELS CATALÒLICS."
-Això mateix pensava jo... Però, com adapto aquests
coneixements? No hi ha res en la cultura popular catalana que
recordi el ioga hindú! -feu en Pompeu. A més, els catalans