Intro
L'any 3000, després de la mort de Buda, uns amics de l'escola i
jo vam fundar el "Partit Hippy" (sigles en irlandès H.P.). Volíem
"canviar el món" i ens apassionava un antic documental sobre el
macroconcert a Woodstock, l'any 1969... El que quedava
d'occident- a poc a poc i amb prou feina-, s'estava refent del
desastre radioactiu causat per la 4a guerra mundial.
Nou anys després de la fundació del Hippy Party - rebatejat
posteriorment com happy party-, vam guanyar les eleccions a
Irlanda, que era una de les poques zones d'Europa on -gràcies a
la temperatura i influència del vent marítim- la radioactivitat no
superava els límits patològics pels humans. L'antiga Rússia
havia desaparegut del mapa i també tots els països del voltant.
Irlanda i Islàndia eren les darreres zones d'Europa on
encara residien alguns humans de pell blanca, pigues i cabell
roig. Els antics espanyols havien desaparegut així com els
francesos, italians, alemanys, belgues, holandesos, austríacs,
suïssos, suecs, etc. El continent europeu era un desert
radioactiu i, a l'Àfrica -part del globus que s'havia lliurat
íntegrament de l'impacte de les bombes atòmiques-, la
temperatura s'havia enfilat desmesuradament fins matar-ho
gairebé tot. Només a les illes Canàries hi quedaven uns quants
milers de sahrauís que havien arribat amb pàteres quan la
temperatura del continent africà es triplicà sobtadament.
La primera mesura política del happy party fou la legalització de
la marihuana. Els darrers estudis científics amb la planta
demostraven que el consum dosificat dels seus components
psicoactius alleujava el dolor causat per les