Capítol 5:
La terra: El quart element purificador catalòlic
Allò important no és el "control de la terra" (joc habitual en el
qual naveguen els polítics), sinó els "fruits de la terra". La terra
és la nostra mare. Ens sosté i alimenta. Ens dóna on viure. La
terra ens estima. Som els seus fills i ens accepta a tots per igual.
Però els fills ens hem tornat agressius i lluitem pel "control"
(forma de voracitat pròpia dels depredadors). En Pompeu
pensava que Buda l'havia encertat quan afirmava que l'home
patia a causa del seu desig pels fruits de la terra. La terra dóna
generosament. L'home, devora malaltissament... El següent
pensament atzarós va passar pel seu cap:
"El problema no és la planta de la marihuana, sinó la ment que
la va prohibir i que ha afavorit que els homes trafiquin amb ella.
"
Allò va estimular la memòria d'en Pompeu i va recordar escenes
del seu servei militar al Nord d'Àfrica: "En certa ocasió un
subtinent borratxo va "arrestar el canti" de la companyia, de
manera que cap soldat podia veure aigua fins que al canti se li
aixequés l'arrest..."
"L'HOME ES COMPORTA AMB LA NATURA DE LA
MATEIXA MANERA QUE AQUELL SUBTINENT
ALCOHÒLIC", VA DIR LA VEU.
"PROHIBIU LA NATURA, LA MUTILEU, LA
CENSUREU, L'EXPLOTEU, LA MUNYIU, LA
CONTAMINEU, LA MANIPULEU, ETC. I EL RESULTAT
ÉS QUE VOSALTRES MATEIXOS EN SORTIU
PERJUDICATS."