Conclusions:
Les "prohibicions" són la causa del delicte i fan necessària
una autoritat que s'encarrega de perseguir, jutjar,
penalitzar, castigar, etc. Aquesta "autoritat", que a l'època
feudal l'ostentaven els nobles i els reis, amb el temps, s'ha
convertit en una entitat anònima, organitzada, acaparadora,
gegantina, invisible i inamovible, anomenada "estat" (gairebé
com un Déu omnipresent). Les prohibicions recollides en els
codis de llei (civil, penal, mercantil, etc.) fan necessari que hi
hagi cossos repressors com la policia o l'exercit, i també, jutges i
presons (a més d'un munt d'oficines, ministeris i funcionaris).
Aquests estaments formen -segons el científic torrat-, des de fa
segles, l'estructura de l'estat.
Per tant, s'endevina amb facilitat que si no hi hagués cap
prohibició, no hi hauria delicte ni serien necessaris cap
d'aquests cossos repressors ni institucions ni organismes
estatals.
De què serveix haver creat la figura del delinqüent (gràcies a
les prohibicions)? Quin és l'objectiu final?
El robatori legalitzat i institucionalitzat (també en diuen
"impost"). Només mitjançant la por, l'assetjament i el càstig -
tant l'estat, com el psicòpata-, aconsegueixen que la població
obeeixi, sigui explotada i pagui taxes. Aquest seria el "botí
material" que, tant l'estat com qualsevol psicòpata del món,
cercarien de manera camuflada (l'única diferència rau en què, la
persona de caràcter psicopàtic, actua a menor escala).