Com si fossin somnàmbuls van seguir als altres
passatgers, que desfilaven cap a l'edifici central de
l'aeroport. Un cop dins, van recollir els seus equipatges i
tot seguit, van passar el control de duanes, després de
presentar el passaport i tramitar el visat.
-Ja hi som -va dir la Gemma somrient a la sortida de
l'edifici.
Cap dels tres havia dit res des de feia una bona estona.
En Joan i en Pasqual es van mirar alleugerits i amb
teranyines als ulls.
-Que voleu fer ara? -va dir en Pasqual-. Taxi, bus...?
-Per què no anem en «moto-taxi»? -va dir en Joan
assenyalant un grup de vehicles de tres rodes amb un
carret posterior, on el passatger podia seure i anar al
descobert.
- Ok -va contestar en Pasqual.
Tres quarts d'hora després arribaven a un petit hotel
situat a la part antiga de la ciutat. A prop de l'entrada
havien penjat un rètol de fusta tallada que deia:
«Welcome to the old Chiang Mai Buddha hotel»
(acompanyat d'un munt de lletres tailandeses
incomprensibles per cap dels tres catalans).
-Espero que parlin l'anglès -va comentar la Gemma- en
cas contrari, haurem de fer molta mímica.
-A la guia diu que sí... Com el portes l'anglès, Gemma? - Ai spik inglish vri good (Parlo l'anglés molt bé) - va dir
la Gemma en un anglès incomprensible.
De dins de l'hotel va sortir una jove morena i baixeta que
els va saludar cordialment i els va convidar a passar. - Come in, dear sirs, come in. Tired? (Passeu, passeu.
Esteu cansats?)