en nom de tres números innocus,
la democràcia és cosa de l'Opus!
Cent cinquanta-cinc raons per l'exili,
rere la intervenció franquista,
fugint disfressat de turista.
Robada la llibertat,
de pensar i dir el que penses,
per no perdre quatre duros,
que corruptes devoren com xurros.
Voltarem pel món,
com Nostre Senyor Puigdemont.
Cantarem rebels,
amagats en les closques i els conys,
lloant ben alt el teu nom,
Oh, valent amic:
P U I G D E M O N T
La Gemma era molt creativa i el clima, els perfums i
l'aventura viatgera que acabava
d'iniciar amb els seus dos fidels amants havien inflamat
la seva exaltada imaginació. Se sentia, en aquell
moment, com aquelles grans escriptores i poetesses
mundanes que havien elevat l'escriptura a la categoria
d'art universal. Estava decidida a convertir-se en una
heroïna cultural catalana; definitivament, aspirava a ser
una dona de referència dins l'història de Catalunya.