mateixa tovallola blanca que havia caigut al terra, bora
els seus peus nus.
Uns minuts després es reunien amb en Pasqual, que
xerrava en anglès amb la noia de la recepció que els
havia rebut en arribar a l'hotel.
- Where can we eat the famous thai cuisine (On podem
tastar la famosa cuina tailandesa)? -li va preguntar en
Pasqual a la jove del cabell llarg i negre. - There are a lot of thai restaurants in old Chiang Mai
(Hi ha un munt de restaurants tailandesos en el barri
antic de Chiang Mai) -va informar ella- Walk around
here and you will find good restaurants (Passegeu al
voltant de l'hotel i trobareu bons restaurants).
-Thanks (Gràcies) -va respondre en Pasqual- i de
passada va aprofitar per assabentar-se si l'hotel
disposava de «servei de massatge tailandès». La noia li
va dir que si, que ella mateixa donava massatge
tradicional, a les habitacions, si els clients ho requerien
(per 150 bahts l'hora). En sentir-ho, els ulls d'en Pasqual
van fer pampallugues. La seva pornoescòpica ment va
imaginar una escena amb aquella dolça recepcionista al
llit... La noia va captar la fantasia d'en Pasqual i, com
totes les budistes orientals, en comptes de jutjar o
malpensar, va oferir-li un seductor somriure. En veure
l'escena, la Gemma, que tot just arribava acompanyada
d'en Joan, va interrompre la conversa de manera
possessiva.
-Ja saps on anirem a dinar, Pasqual? -va dir ella per
tallar-los.
-No del tot -va dir en Pasqual, girant la cara en direcció a
la Gemma i en Joan-, anem a passejar pels voltants de
l'hotel.