Els tres joves van sortir al carrer i van passejar
erràticament pel barri antic. Era migdia i feia molta
calor. Tal com els havia informat la recepcionista hi
havia un munt de restaurants per la zona. Finalment,
atrets per l'olor d'un sofregit especiat, van seure en les
tauletes de fusta del porxo exterior d'un humil garito
anomenat «water bird».
-A veure què ens donen aquí -va comentar en Joan.
-Insectes a la brasa -va ironitzar en Pasqual
-No pensareu pas menjar formigues a la tailandesa, oi? -
digué la Gemma.
-O cucs de riu amb salsa de cúrcuma i pebre -va dir en
Joan.
-Doncs diuen que tenen força proteïnes -va informar en
Pasqual.
-El que si menjaria, és un bon plat de galta d'elefant amb
patates al forn -va dir rient en Pasqual.
-Vols dir que no deu ser molt dura la galta d'elefant,
Pasqual?
-Depèn de si l'elefant ha estat criat en captivitat o no -va
contestar en Pasqual.
-No cuinen coses «normals» a Tailàndia? -va preguntar
la Gemma.
-Ara ho sabrem -va dir en Pasqual.
Un jove cambrer tailandès força ben plantat es va
apropar a la taula amb un somrís d'orella a orella. A la
Gemma se li van obrir els ulls del cos en veure'l i com
que era una noia més aviat dominant -una dona alfa-, va
acaparar la conversa des del principi.
- Hello (Hola) -va dir ella.
- Hi (Hola) -va dir el cambrer- How're you? (Esteu bé?)