Capítol 3: Lliçons d'equanimitat a Wat chedi Luang
-Bon dia, Joan -va dir la Gemma al seu company, que ja
era a una tauleta del jardí amb un cafè amb llet i unes
torrades amb mantega i melmelada a mig cruspir.
-Ei, bon dia Gemma. Has dormit bé? -va dir ell sense
deixar de mirar el seu mòbil.
-Què llegeixes, Joan?
-La premsa web de Catalunya.
-Ah... Hi ha novetats? -va preguntar ella cercant amb la
mirada la taula on arreplegar la plata amb l'esmorzar.
-Han enxampat en Puigdemont a la frontera alemanya -
va dir en Joan.
-Què!? No fotis!
-Sí. Va ser detingut ahir al matí quan tornava de
Finlàndia. L'han portat a una presó del Nord
d'Alemanya.
-Òstia! -va dir la Gemma-, seran cabrons!
-Suposo que la «república catalana» és morta -va dir en
Joan amb una veu gairebé ronca.
-Pobre paio. Perseguit per l'estat «psicòpata» espanyol.
Em sap greu.
-En Rajoy porta a innocents a la presó i així oculta la
corrupció del seu partit.
És un truc molt freqüent en la política «d'estil
maquiavèl·lic»: en comptes d'assumir la teva
responsabilitat, et carregues a algú altre -que has
provocat prèviament-, i així, en comptes d'enfocar cap a
la teva corrupció, els mitjans de comunicació miren cap
a un altra banda.
-Estic... No sé. Dolguda.
En Pasqual, acabat de sortir de la dutxa, es va unir a ells.