-Bon dia.
-Han agafat a en Puigdemont -va dir la Gemma.
-Què..?
Tres quarts d'hora més tard, els tres joves sortien de
l'hotel en direcció a Wat chedi Luang. Feia un dia clar i
solejat, però estaven molt seriosos. Van caminar en
silenci un quart d'hora fins a arribar al recinte del
temple, on un monjo jove que passejava per l'indret els
va donar la benvinguda plegant les mans a l'alçada del
rostre i abaixant el cap amablement. Ells li van tornar la
salutació en silenci.
Van visitar els diversos espais i temples menors que
envoltaven la gran pagoda central i, com d'altres
visitants, van fer-se fotos amb els hospitalaris monjos
que hi havia per allí. Un d'ells els va preguntar d'on eren.
-Som catalans -va dir en Pasqual.
- Catalans? Europe? -va preguntar interessat el monjo.
- Yes, our country is next to the mediteranean sea (Sí, el
nostre país és a la vora de la Mediterrània) -va
respondre en Pasqual. - Your country is in trouble? (El vostre país té
dificultats?) -va preguntar el monjo. - Yes, how do you know it? (Sí, com ho sap?)
-I can read your minds (Puc llegir les vostres ments) -va
dir el monjo amb un somrís compassiu. - The catalans want to be independent to stop
economical abuse but spanish government don't let
them decide his own destiny. Now, most of the catalan