Amb els hàbits de meditació sota el braç, el tres farangs
(«guiris») van seguir el recorregut pels carrers del petit
poble de cabanes de fusta i teulades circulars, fetes amb
joncs, fins que -cansats de veure paradetes d'artesania
rural-, van decidir tornar amb el monjo i els elefants.
En veure'ls arribar el monjo de la túnica ocre i el cap
rapat, els va saludar ajuntant les mans a l'alçada dels
seus ulls. Seguidament, va dir unes paraules en un
anglès difícil d'entendre:
-Ok, friends. Let's go to Doi Suthep.
El grup de turistes es va enfilar, un a un, als elefants i,
amb gran parsimònia, van tornar al punt de partida.