Tailàndia massatge

menys encant que per aquí, el nord. I tot està muntat
pels turistes!
-És qüestió de triar un hotel a la platja -va dir ella-, no
podem marxar de Tailàndia sense haver vist aquesta
costa tan meravellosa.
-Podem anar-hi després del curs -va dir en Joan- tenim
temps per fer-ho tot.
-Jo hi aniria ara. Passo molt d'aixecar-me a les 4.30h
cada dia, durant tot el temps que estem al monestir. No
m'importaria fer el retir de meditació, si canviessin els
horaris. A més, no podria estar tancada meditant, sabent
que hi ha unes platges precioses, que encara no he vist!
-Has de controlar el teu desig, Gemma -va dir en Joan.-
Jo crec que si deixem de fer el curs, haurem perdut el
millor que té aquest país: la meditació budista.
-Tu tampoc controles el teu desig, Joan! -va protestar la
Gemma-, mira on ets... Acabem de fer l'amor!
-El desig no s'ha de controlar- va contestar en Joan- s'ha
de viure amb consciència, i això és el que t'ensenyen al
monestir: a tenir consciència de l'aquí i ara.
-Fa un moment has dit que jo havia de "controlar el meu
desig" i ara dius el contrari... No t'entenc -va dir la
Gemma.
En Joan va romandre en silenci uns instants. Era
evident que la Gemma tenia una forta resistència a
seguir la disciplina monàstica i que, el millor, era no
forçar res. Finalment va suggerir:
-Perquè no fas un curs de massatge a Chiang Mai,
mentre en Pasqual i jo meditem? Un cop fet el retir, ens
reunim els tres i anem cap al sud...
La Gemma no va dir res. No tenia ganes de separar-se
d'en Joan i en Pasqual. Preferia fer-los canviar de pla i