Capítol 6: Posseïts i obedients
-Me'n vaig a Krabi -va dir la Gemma-.
-Què?- Va dir en Pasqual.
-He decidit no fer el curs de meditació.
-No fotis!
-Ho tinc molt clar. No m'hi veig, asseguda, sense fer res,
en aquell monestir perdut en el bosc.
-No és bona idea que ens separem -va dir en Joan, amb
la boca plena de torrada esmicolada amb mantega i
confitura.
-Gemma, però si tu sempre has volgut viure «sense fer
res»- li va recordar en Pasqual-, ara tens l'oportunitat de
portar-ho a la pràctica.
-Volia dir «sense fer res de desagradable...» Aixecar-me
cada dia, a les 4.30h del matí per meditar, no entra dins
el meu concepte d'allò que és agradable -va dir la
Gemma.
-Qui sap? Potser t'acaba agradant -va insistir en Pasqual.
-Mai m'ha agradat aixecar-me d'hora -va protestar la
Gemma.
-Precisament per això ho hauries de fer. Així venceràs la
mandra interior i seràs més forta i lliure donat que
tindràs més opcions -va dir en Pasqual- ara mateix ets
esclava de la teva limitació horària.
-Passo molt -va dir la Gemma.
-Gemma, no convé que ens separem. Si te'n vas a Krabi
sola, ensorres el viatge. No ho veus? -va comentar en
Joan.
-Podem anar-hi tots plegats- va dir la Gemma.
-Jo me'n vaig al monestir demà mateix -va dir en
Pasqual.