-I et passaràs tot el dia pensant que estic en alguna
platja de Krabi, passant-m'ho de nassos -va dir la
Gemma.
-O passant-ho de pena... Mai se sap -va deixar anar en
Pasqual.
-Si em lligo un americà amb pasta, no serà tan horrorós -
va sentenciar la Gemma.
-Vigila que no t'utilitzin per amagar i passar droga a
Europa. Pensa que aquí hi ha heroïna!
-Tranquil, ja revisaré les maletes abans de tornar -va dir
la Gemma, tot fent una ganyota despectiva.
-Perquè no posposem la meditació i fem quelcom que
vingui de gust fer als tres - va suggerir en Joan, en un to
conciliador.
-Com què? -va preguntar en Pasqual.
-Un curs de massatge tailandès?
Es va fer un llarg silenci. Fer un curs de massatge no era
el pla inicial, però podia salvar la divergència provocada
pel canvi de la Gemma (que era com una nena petita
capriciosa, però amb cos de dona). Tots dos sabien que
la seva paraula era totalment «inconsistent». Podia dir
que sí i, dos minuts més tard, dir tot el contrari. Patia un
trastorn bipolar que descol·locava sovint als que la
coneixien. Finalment, com que, tant la Gemma com en
Pasqual, no deien res, en Joan va suggerir el següent:
-Anem a dormir i, demà, valorem la idea de fer el curs de
massatge.
Llavors, la Gemma va deixar anar una de les seves
agosarades propostes:
-Si em feu l'amor els dos a l'hora, aquesta nit, accediré a
fer el retir de vipassana durant deu dies.