Aquella idea boja i inesperada va deixar als dos joves
catalans de pasta de moniato.
Finalment, en Pasqual va reaccionar i dir:
-Ho promets?
-Sí, va dir la Gemma.
-Doncs, per mi, fet -va dir en Pasqual.
Tant ell com la Gemma van mirar a en Joan amb els ulls
brillants.
-És una idea que no em sedueix... Però, d'acord -va
accedir en Joan.
Aquella mateixa nit, després d'haver fet l'amor, durant
una estona llarga, amb els seus dos esclaus sexuals, la
Gemma, que havia satisfet el seu desig secret -i obligat
als seus dos amants a comparar, humiliament, llurs
titoles i potencia-, va escriure aquest poema:
Croak, croak
canta vagina cansat,
ple de fluids el meu sac,
-rierols que ragen plegats-,
i cauen sobre el bambú...En el meu bungalou bru,
encerant la terra sencera,
criant capgrossos gegants,
amb forma de cap de pera.Feliç d'haver aplegat,
la fava del bon minyó Joan,
i la tita còsmica d'en Pasqual,