Capítol 7: El retir
L'endemà al matí, en Joan i en Pasqual es van llevar
d'hora, per tal de fer maletes i abandonar l'hotel -com a
mínim, durant els deu dies del retir-. Esperaven trobar a
la Gemma a l'hora d'esmorzar, com cada matí, a la
cafeteria del jardí. Però la Gemma no va aparèixer.
-Desperto la Gemma?- va dir en Joan, empassant-se
d'un glop el que quedava a la tassa.
-Sí, vés- va dir en Pasqual amb cara seriosa.
En Joan va aixecar-se de la taula i es va apropar al
bungalou de la Gemma. Va picar la porta dos cops.
Ningú va respondre. Finalment, va intentar obrir-la,
però era tancada amb clau. Llavors va decidir apropar-se
a la recepció per saber si sabien alguna cosa de la
Gemma. La noia dels massatges era a la recepció,
somrient.
-Good morning, sir (Bon dia senyor).
-Good morning (Bon dia)-va respondre en Joan
impacient. -We don't found our friend. Do you know
anything about her? (No trobem la nostra companya.
En sap alguna cosa?)
-The girl in the little bungalow? (La noia del bungalow
petit?)
-Yes (Sí)- va respondre en Joan.
-She is in the neighborghood doctor's office, in this
moment. She was ill this morning, and she asked for a
doctor. I called a taxi and she left the hotel about two
hours ago. I can give you the doctor phone. (Està en la
consulta del metge del barri, en aquest moment. Es
trobava malament aquest matí i ha demanat un metge.
He trucat un taxi i ha deixat l'hotel fa un parell d'hores.
Et puc donar el telèfon del metge.)