- My cousin Chaow goes to Baangkoook, today -with his
little son- to sell mangos. He have a truck with three
seats. You can go with them (El meu cosí Chaow surt
cap a Bangkok a vendre Mangos, avui mateix, amb el seu
fill petit. Porta un camió amb tres seients. Podries anar
amb ells) -va suggerir l'home del tuk-tuk. - At what time? (A quina hora?) -va preguntar la
Gemma. - This morning, madam (Aquest matí, senyora).
-Ok, tell them (D'acord, digues-li)- va confirmar la
Gemma.
El petit conductor de pell bruna va agafar el seu mòbil i
va fer una trucada.
En Chaow, un pagès de mitjana edat -petit i afable-, que
conreava camps d'arròs i de mangos, estava acostumat a
portar terceres persones que viatjaven cap a Bangkok.
Mai els cobrava res -però com que gairebé tots insistien
a donar diners a l'hora d'omplir el dipòsit-, el viatge li
sortia a meitat de preu. Com de costum,
no va posar cap pega a carregar aquella Farang en el seu
Hundai diesel.
Un cop presentats, la Gemma va seure al costat de la
finestra del copilot i, en Dang -el fill de 12 anys d'en
Chaow-, va seure entre els dos adults amb un petit cabàs
de bambú sobre les cuixes, ple de queviures i aigua pel
viatge.
El vehicle verd de caixa oberta es va posar a rodar
lentament pels estrets carrers del barri antic i, aviat va
tombar per una llarga avinguda que creuava Chiang Mai
en direcció sud. Llavors, va sonar el mòbil de la Gemma.