Era en Joan. La catalana, duia l'aparell en una de les
butxaques de la bossa de viatge i va trigar uns segons a
respondre.
-Ei Gemma. On ets? (M'han dit a recepció que havies
demanat un taxi) -va dir en Joan amb veu de
preocupació.
-Estic viatjant cap a Bangkok- va respondre secament la
Gemma i va afegir mordaçment- Ja has acabat amb la
«nipona»?
-No és cap «nipona» Gemma -va dir en Joan amb veu
tremolosa-. Es una massatgista que m'ha estovat les
lumbars i prou.
-Doncs, jo l'he vist mig nua, refregant els seus pits en la
teva esquena! -va esclatar la Gemma enfurismada.
-És un massatge tradicional de Tailàndia, Gemma. No
siguis possessiva.
-No penso tolerar les teves mentides, Joan. Et creus que
sóc idiota? Aquí hi ha un munt de «lagartes» sense ni
un duro que cerquen turistes amb divises.
-Deixa-ho córrer, Gemma -va dir en Joan, a la
defensiva-, en Pasqual ha deixat una nota: està meditant
i diu que tornarà a l'hotel, d'aquí a deu dies.
-Doncs ens veiem llavors. Jo vaig a banyar-me a les
platges del sud. Bye. -va dir la Gemma secament i va
penjar sense esperar resposta.
En Joan va decidir, en aquell moment que, l'endemà
també deixaria l'hotel, i s'afegiria al curs de meditació
amb en Pasqual.