-Per què no? -va pensar- ara és el moment perfecte per
allunyar-se de Catalunya durant uns dies i recuperar la
llibertat que l'estat espanyol havia robat als lliure-
pensadors. Estava negre amb tanta notícia
d'empresonament ideològic i privació de llibertat de
persones que pensaven igual que ell. L'estaven obligant a
odiar i aquella era una sensació que el feia sentir brut.
Deien que unes sessions de yagé eren suficients per
purificar la ment de qualsevol. Per què no?
Aviat va comprovar que un viatge a l'Amazònia -indret
on només paraven quatre aventurers mal comptats-, era
tres vegades més car que qualsevol altre indret turístic
llunyà del món. Això el va desmoralitzar bastant, puix
que tan ell com la Gemma i en Joan disposaven d'un
pressupost molt limitat. El viatge no podria ser
immediat, ja que tots tres haurien d'estalviar durant un
any, com a mínim.
Per no desanimar-se va mirar altres opcions i va
descobrir que el destí llunyà més econòmic del món era
Tailàndia (això és degut al fet que Tailàndia és un país
molt turístic i pobre al mateix temps). Llavors, sense
massa interès, va indagar una mica sobre aquell país; el
clima, la llengua, la religió, la moneda, el sistema polític,
coses interessants de veure, el millor moment per fer el
viatge, requeriments d'entrada al país, etc.
El que més el va interessar, fou comprovar que a
Tailàndia hi havia platges paradisíaques, parcs naturals
de densa vegetació tropical amb elefants, tigres, micos,
fantàstiques aus exòtiques i un munt de temples i
monestirs budistes decorats amb cromàtics ornaments
molt treballats i rics. Va descobrir, també, que Tailàndia
era el destí triat per molts budistes del món, que
participaven en cursos de meditació (ell havia estat