L'endemà -desè dia del curs d'en Pasqual i novè d'en
Joan-, després d'haver rebut la resposta en un somni
revelador, en Pasqual va poder expressar la seva idea de
com la ment creava el samsara. En Joan, en canvi,
hauria d'esperar a l'endemà per donar resposta a aquella
pregunta tan complicada.«Quan aprenem a parlar -va dir-li, telepàticament, en
Pasqual al monjo que havia fet la pregunta-, ens ensenyen a
entendre el món `a la manera humana ́. Aquesta manera de
veure i entendre la realitat, no és la real, donat que ha estat
filtrada per l'utilització de les paraules. Les paraules es
refereixen a la realitat, però no són la realitat, per tant
indueixen a error; creen l'il·lusió del jo, separat de l'entorn (i,
també que l'univers és un cúmul d'objectes separats). A aquest
fet, cal afegir les prohibicions que els homes s'autoimposen.
Aquestes prohibicions en què creuen i apliquen, cegament,
mutilen la seva energia natural, els emmalalteixen i
compliquen la seva existència de manera notable»
El monjo va confirmar:«Un jo separat de l'entorn, aquesta és la visió que tenen els
humans de si mateixos... I això passa quan el progenitor li
posa un nom propi al fill i aquest entén el que li diuen. Al
principi, el nou ésser no es percep separat, tal com els passa
a tots els animals i les plantes, però finalment, per proximitat
i amor, el fill adopta la mateixa visió errònia dels pares. La
formació de l'ego, el jo-, és la separació il·lusòria entre
l'individu i el tot; l'inici de l'egoisme, l'egocentrisme, el
narcisisme, la vanitat, l'orgull, l'enveja, la ira, l'odi, la por, la
cobdicia, la mandra, la golafreria, la luxúria, el desig, el
rebuig... I totes les passions que omplen de dolor als humans»